Introducció
La gestió adequada de la dimensió temporal és fonamental en la docència en línia (Gros et al., 2010). A diferència de la formació presencial, el temps transcorre en magnituds diferenciades, tant si es tracta d’activitats formatives síncrones com asíncrones. En la formació en línia no podem replicar el mateix que faríem en una formació presencial. Atenint-nos als rols que implica la nostra presència docent (Fiock, 2020; Garrison et al., 2010; Maina i Morales, 2019), és de vital importància distribuir el temps necessari per desenvolupar-los:
| Rol | Temps per… |
| Moderador de la comunicació, interacció i col·laboració del procés d’aprenentatge. | Organitzar els espais formatius de sincronia i asincronia.
Facilitar el procés de comunicació. |
| Orientador, motivador i empoderador de l’estudiantat. | Mitjançar i fomentar el fet d’aprendre a aprendre per part de l’estudiantat. |
| Planificador, gestor, dinamitzador i avaluador del procés d’aprenentatge. | Planificar i organitzar les activitats.
Gestionar els continguts i els recursos. Dinamitzar l’aula. Proporcionar retorn. Avaluar el procés d’aprenentatge. |
En la mesura que gestionem el nostre temps de manera eficaç, podem donar eines a l’estudiantat perquè ells també facin una planificació, autoregulació i gestió adequada del seu temps d’aprenentatge.
Gestió del temps de l’estudiantat
Per una gestió eficaç de la presència docent en la moderació del procés d’aprenentatge (vessant social), cal tenir en compte que:
- L’asincronia requereix una expansió més àmplia en el temps, perquè no ens obliga a fer que tot l’estudiantat aprengui al mateix temps. És més adequada per activitats reflexives i col·laboratives. El temps adquireix diversos graus de flexibilitat i cal mantenir de manera sostinguda en el temps la seva participació activa amb un alt grau de motivació. Per exemple, segons Sangrà (2021), una hora de treball a classe presencial es podria estendre durant tres dies en línia, tot i que la dedicació efectiva continuarà sent d’una hora.
- La sincronia requereix una contracció en el temps per evitar l’esgotament, el cansament, l’avorriment i la falta de motivació del grup connectat. És més adequada per desenvolupar activitats més operatives i concretes, com assenyala Romeu (2021), i és més adient, depenent del nivell educatiu, en situacions de presa de decisions o de negociació, o en l’establiment de criteris, de base d’entesa compartida, de resolució de dubtes, etc. Per exemple, una hora de treball a una classe presencial pot tenir com a equivalent mitja hora en una classe per videoconferència.
- Perquè hi hagi interacció no cal que hi hagi sincronia, són dos termes que no s’han de confondre. És molt important tenir clars els objectius que volem aconseguir per utilitzar espais d’aprenentatge síncrons o asíncrons (Hrastinski, 2008). Cal trobar un equilibri entre ambdós espais, síncrons i asíncrons, per tal d’obtenir una distribució raonable i sostenible del temps. Hi ha d’haver una comunicació constant, però fluida, per no sentir-nos sobreocupats i que l’estudiantat tampoc se senti sobrepassat.
Com a formadors o formadores, per gestionar adequadament el temps d’orientació, motivació i empoderament de l’estudiantat (vessant afectiu), hem d’atendre els factors següents:
- En la docència en línia, el temps dedicat a l’orientació, motivació i empoderament juga a favor nostre perquè l’estudiantat es desenvolupi, agafi confiança en l’entorn i s’hi senti segur.
- En la relació docent-estudiantat és clau mantenir una relació afectiva i animar-los i motivar-los en relació amb els seus assoliments, així com reconèixer els seus avenços i, en relació amb les dificultats, ajudar-los a superar-les.
- Quant a l’empoderament de l’estudiantat, haurem de dedicar temps a generar el sentiment de pertinença a la comunitat a partir de les relacions socials i la creació d’espais de diàleg fluid per aconseguir la seva implicació en la realització de tasques individuals i d’equip.
Gestió del temps del personal docent
La gestió adequada del temps docent (Tynan et al., 2015) ha de tenir en compte diferents aspectes de planificació, gestió, dinamització i avaluació de l’experiència d’aprenentatge (vessant didàctic), com ara els següents:
- Una adequada planificació permet anticipar-se a les necessitats de l’estudiantat i tenir-ho tot preparat: les activitats, els recursos, les eines, el model i els criteris i instruments d’avaluació. Arribats a tal punt, el curs (o l’acció formativa) ha d’estar dissenyat (el pla docent, les activitats d’aprenentatge, l’avaluació i la selecció de recursos) i tots els recursos necessaris han d’estar creats i preparats.
Això ens permet disposar de temps per una atenció personalitzada i continuada de l’estudiantat. Reservar temps previ per la planificació evitarà que hàgim d’improvisar en la presa de decisions. Dedicar temps al disseny significa invertir en la qualitat i en una millor adequació de l’activitat formativa. També cal reservar un temps pel redisseny de l’activitat, en el qual puguem atendre necessitats que puguin sorgir durant el desenvolupament del procés d’aprenentatge. Proporcionar a l’estudiantat una planificació de les tasques i activitats que sigui visual i accessible en tot moment els ajudarà a gestionar el seu temps d’aprenentatge (Masdeu, 2019).
- Abans d’iniciar la docència, la informació ha d’estar apropiadament organitzada i preparada: la configuració i la implementació dels recursos i activitats. Cal reservar un temps previ per revisar que tot estigui a punt. També cal que tinguem ben organitzats els espais de comunicació síncrons i asíncrons.
- En la dinamització, el temps és un factor clau, de manera que el personal docent ha d’especificar la disponibilitat horària i la freqüència de connexió. La docència en línia no implica estar disponible 24 hores al dia els set dies de la setmana. Cal establir pautes per la interacció i la comunicació a l’hora d’emetre els missatges de comunicació amb l’estudiantat, de manera que no siguin repetitius o que hi hagi buits en el progrés de l’estudiantat (Guitert i Romeu, 2019). Cal que els ajudem a organitzar-se dedicant un temps previ a donar recomanacions perquè se sentin ben situats en l’espai i que no els generi dubtes. El temps dedicat a ajudar-los a organitzar-se estarà molt ben emprat i els donarà confiança i seguretat.
- En l’avaluació, ha d’estar molt ben delimitat l’objecte d’avaluació, els criteris amb els quals s’avaluaran i el temps en esforç i hores que hauran de dedicar (Cabrera i Fernández-Ferrer, 2021). Cal reservar-nos temps perquè hi hagi un feedback o retorn continu i equilibrat del seu progrés.
A tall d’exemple, adjuntem aquesta imatge per il·lustrar una activitat en línia en què s’articulen els temps de sincronia i asincronia.
Exemple d’una activitat en línia amb sincronia i asincronia
Font: elaboració pròpia
Per concloure, algunes recomanacions:
- La gestió del temps és un factor clau per a la nostra pròpia organització de la docència en línia.
- Una gestió adequada del temps de docència ajuda l’estudiantat en l’organització del temps de l’aprenentatge.
- L’equilibri en la dedicació del temps és clau en el desenvolupament de la nostra presència docent moderadora, planificadora, gestionadora, dinamitzadora, avaluadora, orientadora, motivadora i empoderadora de l’experiència d’aprenentatge de l’estudiantat.
- Una gestió eficaç del temps docent facilita la gestió del temps d’aprenentatge de l’estudiant. Cal tenir en compte que els temps del personal docent i el de l’estudiantat són diferents.
Bibliografia
Cabrera, N. i Fernández-Ferrer, M. (2021). Claus per a una avaluació en línia. A A. Sangrà (coord.), Decàleg per a la millora de la docència en línia. Propostes per a educar en contextos presencials discontinus (p. 63-80). Editorial UOC. http://hdl.handle.net/10609/122307
Fiock, H. (2020). Designing a community of inquiry in online courses. The International Review of Research in Open and Distributed Learning, 21(1), 135–153. https://doi.org/10.19173/irrodl.v20i5.3985
Garrison, R., Anderson, T. i Archer, W. (2010). The first decade of the community of inquiry framework: A retrospective. The Internet and Higher Education, 13(1-2), 5–9. https://doi.org/10.1016/j.iheduc.2009.10.003
Gros, B., Barberà, E. i Kirshner, P. (2010). Time factor in e-learning: Impact literature review. eLC Research Paper Series, 0, 16–31. https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/32241/1/eLCResearchPaperSeries-issue0.pdf
Guitert, M. i Romeu, T. (2019). Estrategias para la docencia en línea. Editorial UOC. [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
Hrastinski, S. (2008). Asynchronous and synchronous e-Learning. EDUCAUSE Quarterly, 4, 51–55. https://er.educause.edu/articles/2008/11/asynchronous-and-synchronous-elearning
Maina, M. i Morales, G. (2019). Presencia docente en ambientes virtuales. Editorial UOC. [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). http://materials.cv.uoc.edu/cdocent/PID_00263950/
Masdeu, E. (2019). Planificar l’estudi en línia. [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). https://materials.cv.uoc.edu/cdocent/PID_00239892/
Romeu, T. (2021). Cinc estratègies clau per a la docència en línia. A A. Sangrà (coord.), Decàleg per a la millora de la docència en línia. Propostes per a educar en contextos presencials discontinus (p. 119–132). Editorial UOC. http://hdl.handle.net/10609/122307
Sangrà, A. (coord.). (2021). Decàleg per a la millora de la docència en línia. Propostes per a educar en contextos presencials discontinus. Editorial UOC. http://hdl.handle.net/10609/122307
Tynan, B., Ryan, Y. i Lamont-Mills, A. (2015). Examining workload models in online and blended teaching. British Journal of Educational Technology, 46(1), 5–15. https://doi.org/10.1111/bjet.12111