Introducció
L’avaluació és un procés essencial en qualsevol experiència d’aprenentatge i esdevé un component crític del procés educatiu, que ha d’estar ben planificat i executat. Per això, l’avaluació i el retorn són elements que cal tenir molt presents en el disseny d’assignatures i de plans d’estudi (Guàrdia et al., 2020). En l’avaluació és clau orientar i modificar la manera com es porten a terme algunes pràctiques docents per aconseguir un aprenentatge autèntic i realista que permeti capacitar l’estudiantat pensant en les exigències de la societat actual. Si en l’avaluació s’utilitza tot el potencial i l’eficàcia de la tecnologia de manera crítica i apropiada, tenim un valor afegit que es plasma en el que anomenem e-assessment o e-avaluació.
Cal canviar la creença que l’avaluació ha de mesurar el que l’estudiantat pot recordar i reproduir sobre el seu coneixement. Cal evidenciar les possibilitats de les eines en línia com a instruments que permeten maximitzar l’aprenentatge.
En qualsevol avaluació, cal establir uns criteris clars i ben definits, és a dir, pensar en què avaluarem, sigui el resultat, el procés o ambdós. A partir d’aquí, per a cada criteri d’avaluació podem establir alguns indicadors, que són les evidències per mitjà de les quals podem mesurar l’assoliment dels objectius de competència proposats. Depenent del tipus de formació, també es pot especificar el grau d’assoliment de les competències en funció de les tasques proposades. Així doncs, la recollida d’informació i el retorn faciliten i milloren el procés mateix d’aprenentatge, que esdevé un diàleg en què l’estudiantat participa activament mitjançant formes d’avaluació alternatives, com poden ser el treball col·laboratiu, l’autoavaluació i la coavaluació. Però anem pas a pas i entrem primer a definir l’avaluació dels aprenentatges en sentit genèric.
Avaluació dels aprenentatges
L’avaluació dels aprenentatges és un dels elements clau de qualsevol procés educatiu, juntament amb el d’ensenyar i aprendre. En funció de com es plantegi aquesta avaluació, segons el context i les eines disponibles, la manera com s’ensenya i s’aprèn es veurà condicionada. Així doncs, si l’activitat d’ensenyament i aprenentatge es desenvolupa en un context en què el suport TIC té un paper fonamental, l’avaluació ha de proposar estratègies de seguiment en línia de l’estudiantat, fent que l’acompanyament sigui continuat en el temps. En aquest sentit, l’ús de les eines digitals ens facilita la presentació de resultats, tant del procés com del resultat final. En aquest sentit, les TIC ens permeten amplificar l’avaluació perquè sigui més completa i significativa.
Sovint, concebem l’avaluació com un procés que ens serveix per acreditar el que sap o el que ha après el nostre estudiantat, i ens aturem aquí (Sangrà, 2021). Quan la concepció de l’avaluació que planeja sobre nosaltres (la nostra, la del nostre context) és tan limitada, la convertim en un mer tràmit que es limita a mesurar quant ha après l’estudiantat en un moment donat i a «posar nom» (o a donar-li un rang) a aquest aprenentatge, acreditant-lo com a més o menys insuficient o més o menys excel·lent. Amb això, a més de centrar la nostra tasca docent en alguna cosa molt concreta i poc gratificant com és corregir i posar notes (i allunyada, a més, del que seria la veritable vocació docent), estem promovent que l’estudiantat s’orienti exclusivament a passar aquest tràmit que li plantegem, en comptes de superar-se a si mateix i aprendre.
És aquí on, com a docents, hem d’integrar el concepte d’avaluar per aprendre (Prats et al., 2020), en què es faci evident la presa de consciència de la nostra responsabilitat sobre la manera com l’estudiantat se situa enfront de l’aprenentatge (Barnett et al., 2001). S’equipara l’avaluació en l’acció de qualificar. El repte, doncs, per a docents i estudiants és diferenciar entre avaluar per qualificar i avaluar per aprendre, entendre les interrelacions entre els dos matisos i orientar la pràctica cap a una nova cultura avaluativa, la de l’avaluació formativa, de la qual parlarem més endavant.
Avaluació contínua i formativa
En aquest sentit, entenem que el procés d’ensenyar i aprendre no és estàtic, sinó d’autoregulació contínua, mitjançant el qual l’avaluació i la presa de consciència del que l’estudiantat aconsegueix i del que no, d’encerts i d’errors, és el que veritablement ajuda a fer que l’aprenentatge progressi (Jorba i Sanmartí, 1996). Per aquest motiu, la nostra tasca com a docents és acompanyar l’estudiantat al llarg de tot aquest procés i ajudar-lo a desenvolupar el seu potencial i que assoleixi els objectius d’aprenentatge proposats. Concretament, el nostre plantejament concep l’avaluació en línia com el fil conductor de l’aprenentatge que, alhora, ens ajuda a mantenir l’estudiantat implicat, actiu i motivat (Cabrera, Mayordomo i Espasa, 2016). En aquesta concepció, la funció qualificadora també hi és present, però no és la raó fonamental ni allò que principalment ens mou a prendre les decisions més transcendentals sobre com ha de ser l’avaluació en cada context i per a cada objectiu d’aprenentatge. Finalment, però no menys important, creiem que aquesta avaluació formativa i en línia que proposem ha de fomentar l’aprenentatge futur, més enllà del present, de l’aula (presencial o virtual) i del moment actual (Boud i Falchikov, 2006). De com dissenyem l’avaluació dependran moltes coses. La més important, el desenvolupament i la transformació de les nostres i els nostres estudiants. I si ens orientem, doncs, a promoure una avaluació en línia formativa, continuada i competencial?
Situat l’acte de l’avaluació com a procés d’aprenentatge i que no és el mateix avaluar per qualificar que avaluar per aprendre, convé centrar el discurs en l’avaluació contínua i formativa. Aquest enfocament comporta crear una cultura avaluadora diferent, que entengui l’avaluació com a una part del procés d’aprenentatge (Fernández et al., 2018), i que totes les activitats que es proposen que realitzi l’estudiantat esdevinguin oportunitats per aprendre i per avaluar amb una clara orientació formadora.
Depenent de l’etapa educativa en què ens trobem, l’avaluació pot tenir diferents significats, encara que l’essència de l’avaluació és la mateixa: cercar informació rellevant en l’estudiant que ens ajudi a comprendre com s’està produint el procés d’ensenyament-aprenentatge i prendre les decisions pertinents a cada moment.
En aquest sentit, doncs, entenem que l’avaluació ha de ser contínua i formativa perquè:
- Contínua, la que es dona al llarg de tot el procés d’aprenentatge, i no només final.
- Formativa, orientada a la millora i no només a mesurar i qualificar, sinó a oferir oportunitats de millorar l’aprenentatge mitjançant el seguiment continuat que el docent fa.
Seguiment i retorn
Partint de la premissa d’una avaluació formativa, cal avaluar l’aprenentatge facilitant un seguiment i un retorn (feedback) continuat i abordant els encerts i els errors amb una clara orientació cap a la millora, ajudant així a progressar a aquest estudiantat. Quan es fa des d’una perspectiva reguladora, l’avaluació esdevé un dels motors clau de l’aprenentatge i en fomenta la reflexió crítica.
El seguiment i el retorn proporcionat en el context d’una avaluació formativa pot aportar els següents beneficis per a l’estudiantat:
- Potenciar la cultura de l’autoreflexió sobre el seu propi procés d’aprenentatge.
- Desenvolupar el pensament crític i l’aprenentatge autoregulat.
- Permetre demostrar el seu coneixement de maneres múltiples i amb evidències.
- Identificar oportunitats per millorar en les següents tasques.
- Rebre informació sobre com s’està progressant al llarg del procés d’ensenyament i aprenentatge i com s’està aprenent.
En un context en línia, cada cop tenim més eines que ens poden ajudar a aquest seguiment i retorn, com són les analítiques d’aprenentatge.
Avaluació diversificada i complexa
Amb tot el que hem anat dient, és fonamental plantejar-se una avaluació diversificada, evidenciada en diferents formats o suports, eines i actors que ens proporcionin informació sobre el progrés de cada estudiant i per poder-los ajudar a seguir progressant encara millor.
No es tracta tant de canviar els continguts com de canviar la forma d’avaluar: demanar justificacions, perquè es resol un problema de determinada manera, etc. Centrar-se més en el procediment que en una dada com a resultat. Això us garanteix conèixer millor el que realment ha après el vostre estudiantat.
És clau donar un paper actiu a l’estudiant en el procés d’avaluació fomentant processos d’autoavaluació i coavaluació entre iguals en diferents moments del procés. Aquest tipus d’activitat obliga l’estudiantat a entendre bé el que s’avalua i justificar-ho, i reforça molt el seu procés d’aprenentatge i la seva autoregulació, així com la seva autonomia. Sense oblidar un bon ús del retorn del docent, que, a més, ens ofereix una immillorable oportunitat d’interacció.
El potencial de la tecnologia ofereix diferents instruments i eines d’avaluació, com ara les rúbriques, els portafolis, els formularis, etc.
| Instruments | Descripció | Exemples |
| Rúbriques | Avaluar el rendiment de l’estudiantat a partir de criteris d’avaluació prèviament dissenyats. Dimensions, criteris i nivells d’abast. | iRubric (EN) dins d’RCampus RubiStar (ES/EN) |
| e-Portfolio | En l’àmbit educatiu, el portafolis s’utilitza per recollir evidències i reflexions del procés d’aprenentatge de l’estudiantat. Les evidències són mostres visibles i avaluables. | https://mahara.org/ |
| Mapes conceptuals col·laboratius | Representació gràfica d’idees, conceptes i relacions que, una vegada creats, es poden compartir i incorporar a blogs o webs. | http://cmap.ihmc.us/ |
| Formularis en línia | Eines potents per crear qüestionaris d’avaluació amb preguntes obertes i tancades. | https://www.google.com/intl/es/forms/about/ |
| Taules DAFO | Avaluar fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces de projectes. | http://creately.com |
L’avaluació s’ha d’entendre com un procés continu que ofereix oportunitats formatives i que determina si les metodologies que s’han implementat són les adequades.
L’avaluació formativa es defineix com l’avaluació que proporciona un retorn continuat a l’estudiantat sobre el seu desenvolupament, perquè pugui millorar el seu procés d’aprenentatge.
Podem resumir que els principis clau de l’avaluació en línia serien els següents:
- Participació més activa de l’estudiantat en el procés i resultats del seu aprenentatge.
- Èmfasi en l’avaluació contínua com a enfocament formatiu.
- Utilització variada de metodologies i d’instruments digitals que faciliten el desenvolupament de les competències de forma integral i integrada.
- Avaluació basada en la presentació d’evidències d’aprenentatge per mitjà de diferents formats digitals.
- Protagonisme del retorn en totes les seves dimensions: retorn continu, orientat a la millora, dialògic i que fomenti l’autoregulació i la motivació.
- Utilització intensiva de les tecnologies digitals com a suport per al seguiment i acompanyament continuat.
- Obtenció de dades analítiques que poden ajudar a monitorar millor els processos d’aprenentatge, a prendre decisions de manera més àgil i a oferir un retorn de més qualitat.
Eines d’avaluació en línia
Font: elaboració pròpia
Bibliografia
Barnett, R., Parry, G. i Coate, K. (2001). Conceptualising curriculum change. Teaching in Higher Education, 6(4), 435–449.
Boud, D. i Falchikov, N. (2006). Aligning assessment with long‐term learning. Assessment and Evaluation in Higher Education, 31(4), 399–413.
Boud, D. i Molloy, E. (2013). Rethinking models of feedback for learning: The challenge of design. Assessment and Evaluation in Higher Education, 38(6), 698–712.
Cabrera, N., Mayordomo, R. i Espasa, A. (2016). Implicando al estudiante en la comprensión y la utilización de feedback: Estrategias e instrumentos. A N. Cabrera i R. Mayordomo (eds). El feedback formativo en la universidad. Colección Transmedia XXI.
Fernández, M. i Forés, A. (2018). Evaluación del desarrollo competencial en la educación superior. La perspectiva del profesorado universitario. Educar, 54(2), 391–410.
Guàrdia Ortiz, L., Cabrera Lanzo, N., Romeu Fontanillas, T. i Fernández, M. (2020). Avaluació dels aprenentatges en contextos educatius en línia. https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/113226/1/Guardia_SMART5_avaluaci%c3%b3.pdf.pdf
Guitert, M. i Pérez-Mateo, M. (2013). La colaboración en la red: Hacia una definición de aprendizaje colaborativo en entornos virtuales. Teoría de la Educación. Educación y Cultura en la Sociedad de la Información, 14(1), 10–31. Universidad de Salamanca. http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/revistatesi/article/view/9440/9730
Huang, B., Hew, K. y Lo, C. K. (2019). Investigating the effects of gamification-enhanced flipped learning on undergraduate students’ behavioral and cognitive engagement. Interactive Learning Environments, 27, 1106–1126. https://doi.org/10.1080/10494820.2018.1495653
Jorba, J. i Sanmartí, N. (1996). Enseñar, aprender y evaluar: Un proceso de regulación continua. Propuestas didácticas para las áreas de ciencias de la naturaleza y matemáticas. Ministerio de Educación.
Prats, M. A., Sanmartí, N. i Oró, I. (2020). Evaluar para aprender con el apoyo de herramientas y recursos digitales. Aloma, 38(2).
Romeu, T. (2021). Cinc estratègies clau per a la docència en línia. A A. Sangrà (coord.), Decàleg per a la millora de la docència en línia. Propostes per a educar en contextos presencials discontinus. (p. 119-132). Editorial UOC.http://hdl.handle.net/10609/122307
Romeu, T., Romero, M. i Guitert, M. (2016). E-assessment process: Giving a voice to online learners. International Journal of Educational Technology in Higher Education, 13(1), 20.
Sangrà, A. (2021). Decàleg per a la millora de la docència en línia. Propostes per educar en contextos presencials discontinus. Editorial UOC.
Wanner, T. i Palmer, E. (2018). Formative self-and peer-assessment for improved student learning: The crucial factors of design, teacher participation and feedback. Assessment and Evaluation in Higher Education, 48(7), 1–16.
Winstone, N. i Carless, D. (2019). Designing effective feedback processes in Higher Education: A learning focused approach. Routledge.