Introducció
Són nombroses les tecnologies, entorns i eines disponibles per ensenyar i aprendre en línia. Precisament per això, cal tenir en compte algunes consideracions prèvies abans d’abordar la presa de decisions sobre quines tecnologies utilitzarem i com les utilitzarem:
- L’ús de les tecnologies, eines i recursos ve determinat per les possibilitats que té l’estudiantat per accedir-hi (bretxa digital).
- És possible que el centre o institució a la qual pertanyem ja ens proporcioni les tecnologies, eines i recursos amb els quals haurem de treballar.
- Les tecnologies, eines i recursos emprats depenen del curs o acció formativa que cal desenvolupar: objectius, competències, continguts, nivell de l’estudiantat, activitats i metodologia (Bates, 2015).
- Cal que disposem de criteris d’adequació pedagògica per seleccionar tecnologies, eines i recursos. Augmentar el nombre de tecnologies no implica un millor aprenentatge.
El terme tecnologies és un concepte molt ampli i en contínua evolució. S’hi inclouen els dispositius –d’escriptori o mòbils–, els sistemes operatius i les plataformes per dur a terme processos d’informació i comunicació en format digital. Per tant, les tecnologies han de ser multiplataforma i interoperables i han de disposar de connectivitat a internet. «La tecnologia pot potenciar la tasca docent si es tria i s’utilitza de forma adequada, però també pot limitar-la si les activitats formatives se sotmeten únicament als requisits tecnològics» (Romero, 2021).
Amb el terme entorns fem referència a programes i plataformes que permeten crear i gestionar espais d’aprenentatge (també anomenats LMS, per les seves sigles en anglès: learning management system).
Per eines ens referim als programes i aplicacions que permeten desenvolupar els processos vinculats a l’aprenentatge i a la docència (gestió i creació de continguts, comunicació, col·laboració i creació d’activitats interactives).
Entorns d’aprenentatge
A continuació, hi ha un breu llistat d’entorns d’aprenentatge. Com ja s’ha dit, sempre cal fer prevaldre els principis pedagògics, atès que la tecnologia per si mateixa no genera aprenentatge.
Cal tenir present que aquesta llista és dinàmica. Els entorns d’aprenentatge, com la resta d’eines i recursos, tenen una esperança de vida limitada, atès que l’avenç de la pròpia tecnologia fa que n’apareguin d’altres de nous, que poden ser millors o no ser-ho. D’altra banda, les empreses tecnològiques juguen sovint amb el concepte d’obsolescència programada (Vergara-Rodríguez et al., 2022), fet que determina la durada de la vida útil dels entorns i de les eines i recursos.
Entorns d’aprenentatge | |
Moodle | Entorn d’aprenentatge gratuït, de codi obert, que permet a qualsevol institució educativa posseir un complet sistema de cursos en línia. |
Google Classroom | Aula virtual proporcionada per Google, que permet aplicar i integrar totes les eines proporcionades per Google. |
Schoology | Entorn virtual d’aprenentatge que té un pla gratuït totalment operatiu i suficient. |
NEO LMS | Entorn virtual d’aprenentatge que permet crear i gestionar tota mena d’activitats d’aprenentatge. |
Chamilo | Campus virtual de codi lliure que qualsevol persona, institució o empresa pot utilitzar lliurement i el desenvolupament del qual està promogut per l’Associació Chamilo. |
Sakai | Programari educatiu de codi obert que constitueix un entorn de col·laboració i aprenentatge. |
Territorium | Sistema de gestió de l’aprenentatge, al qual es pot accedir des de la web i des d’app, que permet treballar en un entorn de connectivitat baixa. |
Criteris per seleccionar les eines
Davant l’àmplia gamma d’eines i recursos digitals a l’abast de l’entorn educatiu que trobem avui dia, podríem tendir a bloquejar-nos. A l’hora d’escollir les eines i recursos que utilitzarem, en primer lloc, cal fer prevaldre els criteris pedagògics (Selwyn, 2016). En segon lloc, també hi ha una sèrie de criteris tècnics que ens ajudaran en la presa de decisions i que haurem de tenir en compte.
Basant-nos en la proposta de Romero (2021), recollim els criteris que ens ajuden a realitzar una selecció crítica:
Criteris pedagògics |
Tipus d’activitat formativa que es desenvolupi: activitats d’anàlisi i síntesi, d’investigació o resolució de problemes, d’interacció i comunicació, de construcció col·laborativa de coneixement, de reflexió, etc. |
Elecció d’una eina adient a l’objectiu del nostre curs o activitat formativa. |
Nivell de competència digital de la persona formadora i de l’estudiantat. |
Adaptació als estils d’aprenentatge de l’estudiantat. |
Grau de flexibilitat de l’eina escollida. Com més flexibilitat, més possibilitats creatives. |
Criteris tècnics |
Facilitat d’ús de l’eina: que sigui intuïtiva i amigable i que no requereixi coneixements tècnics avançats. |
Cost de la llicència: cal prioritzar eines amb llicència gratuïta i oberta, sempre que sigui possible. |
Disseny multiplataforma i interoperabilitat. |
Seguretat i privacitat per protegir les dades de l’estudiantat. |
Capacitat de produir continguts en múltiples formats per part docents i estudiants. Ajuda si les eines disposen de plantilles que facilitin la creació. |
Grau d’actualització. Convé prioritzar les eines que s’actualitzen freqüentment per evitar problemes de seguretat. |
Tipologia d’eines
Es presenta una breu classificació de les principals eines. De nou, cal recordar fer prevaldre els principis pedagògics en l’elecció de qualsevol d’aquestes eines i recursos, i s’ha de tenir en compte que aquestes eines i recursos poden tenir un cicle de vida limitat.
Eines i recursos | |
Gestió de continguts | Cercadors: |
Curadors de continguts i agregadors:
Pinterest, Paper.li, Flipboard, Scoop.it, List.ly, Wakelet, Feedly, QuiteRSS |
|
Comunicació personal o social | Personal |
Missatgeria instantània:
Slack, WhattsApp (també videoconferència), Telegram, Google Chat Videoconferència: Jitsi Meet, OpenMeetings, BigBlueButton, Zoom, Avaya Spaces for Free, Skype, Google Meet |
|
Social | |
Blogs:
Blogger, WordPress, Edublogs (basat en WordPress) Microblogging: Twitter Xarxes socials: Facebook, Instagram, LinkedIn, Pinterest, TikTok – Make Your Day |
|
Creació de continguts | Editors d’imatge:
Gimp, Photoscape, Pixlr.com, Fotor Editors de vídeo: Kdenlive, OpenShot, Avidemux, Moovly, Animoto, WeVideo Capturadors de pantalla: ScreenCastify, Screencast o’Matic, OBS Studio, CamStudio, Apowersoft Screen Recorder, Loom Presentacions multimèdia: Presentacions de Google, Prezi, Powtoon (també animació) Infografies: Genially (també presentacions i ludificació), Infogram, Venngage, Canva, Piktochart Creació de còmics: Pixton, Storyboard That, MakeBeliefsComix Pòdcast: Audacity, Vocaroo, Podomatic, Spreaker Creació de webs: Realitat augmentada: Aumentaty (creator), Camonapp Studio (versió de prova de trenta dies), Artivive |
Eines col·laboratives | Wikis:
Documents, presentacions i taulers: Google Docs, Google Slides, Google Jamboard, Padlet Planificació i gestió de projectes: Google Calendar, Trello, Ntask, Project.co, Asana, Quire Pissarres en línia interactives: |
Creació d’activitats | Ludificació, jocs de preguntes i respostes, qüestionaris i enquestes en viu:
Socrative, Poll Everywhere, Learnclick, Mentimeter (també presentacions), Typeform, Jotform, Quizizz, Kahoot, Educandy, Hotpotatoes, Deck.toys, Wordwall, Edpuzzle, Jclic, Goconqr, Cerebriti, Trivinet, Nearpod, Educaplay Portafolis: Flashcards i mapes mentals: |
També hem de tenir en compte que la gran majoria d’aquests entorns d’aprenentatge i eines també tenen una versió per fer-los servir des de dispositius mòbils, de tal manera que podem potenciar la ubiqüitat de l’aprenentatge.
A vegades, un cop aplicats els criteris pedagògics i els tècnics, el fet d’utilitzar una tecnologia o una altra només depèn dels gustos i preferències de l’usuari.
Acabem amb algunes recomanacions que poden ser útils:
- Utilitzeu les eines per fomentar l’aprenentatge actiu de l’estudiantat: experimentació, reflexió, recerca, etc.
- Feu que l’estudiantat també sigui transmissor de coneixements.
- Prioritzeu la qualitat davant la quantitat d’eines per treballar amb l’estudiantat.
- Feu servir les eines de manera creativa per motivar l’estudiantat.
- Promoveu un ús racional i moderat de les eines síncrones i de videoconferència per evitar l’esgotament de l’estudiantat.
- Potencieu la cerca d’eines i recursos per part de l’estudiantat.
- Recordeu que l’enregistrament d’una classe magistral per utilitzar-la com a recurs educatiu posterior no té en compte les dinàmiques que es generen en la formació digital.
- Experimenteu i integreu estratègies d’aprenentatge mòbil de suport a la pràctica docent.
Bibliografia
Bates, T. (2015). Teaching in a digital age: Guidelines for designing teaching and learning. BCcampus. https://opentextbc.ca/teachinginadigitalage/
Romero, M. (2021). Eines i recursos imprescindibles per a la docència no presencial. A A. Sangrà (coord.), Decàleg per a la millora de la docència en línia. Propostes per a educar en contextos presencials discontinus (p. 99-117). Editorial UOC. http://hdl.handle.net/10609/122307
Selwyn, N. (2016). Is technology good for education?. Polity.
Vergara-Rodríguez, D., Antón-Sancho, Á. i Fernández-Arias, P. (2022). Variables influencing professors’ adaptation to digital learning environments during the COVID-19 pandemic. International Journal of Environmental Research and Public Health, 19(6), 3732.
Vergara-Rodríguez, D., Fernández-Arias, P., Extremera-Nedjar, J. i Rubio-Cavero, M. P. (2022). Influencia del paso del tiempo en las herramientas digitales educativas: Obsolescencia percibida. Virtualidad, Educación y Ciencia, 13(25), 78–96. https://revistas.unc.edu.ar/index.php/vesc/article/view/37701