07 Selecció i creació de recursos

Introducció

A l’educació en línia, per resoldre les activitats l’estudiantat necessita recursos d’aprenentatge. Per aquest motiu, els recursos són els components de suport que permeten i afavoreixen que l’estudiantat assoleixi competències i objectius d’aprenentatge.

Entre les característiques desitjables associades amb els recursos d’aprenentatge, en destaquem sis en la línia de Gros (2011): obertura, personalització, usabilitat, interactivitat, ubiqüitat i possibilitat de reutilització.

Els recursos d’aprenentatge poden tenir diferents formats: textual, web, vídeo, àudio, animacions, simulacions, etc. La decisió sobre el format anirà en funció del contingut i les necessitats per resoldre l’activitat.

Recursos en diferents formats
Font: elaboració pròpia

En el moment en què un docent dissenya una e-activitat, ha de definir quins seran els recursos necessaris perquè l’estudiantat pugui adquirir les competències que es proposen.

La creació de recursos de manera col·laborativa entre docents és més rica i fomenta tant la cocreació com el desenvolupament professional del personal docent.

Criteris per seleccionar els recursos

Els recursos poden ser creats pel mateix docent o poden ser els que seleccioni dels disponibles a la xarxa que donin resposta a les necessitats definides, que poden ser a una web, a la biblioteca, en un repositori, citats en una xarxa, etc.

Des de la xarxa, cal, en la línia de Romero (2021), disposar d’una sèrie de criteris de qualitat per seleccionar els recursos més adequats (Kurilovas et al., 2014; Senter for IKT i Utdanningen, 2018):

• Fiabilitat de la informació i identificació d’autors. Si es tracta de recursos en l’àmbit educatiu, cal que tinguin un grau de rigor pel que fa a fiabilitat. Les fonts han de ser contrastades.
• Adequació del llenguatge, estil i gramàtica. Els recursos utilitzats han de ser un exemple per a l’estudiantat, per la qual cosa no es poden utilitzar els que continguin errors importants en el llenguatge.
• Validesa del contingut. Hi ha molts recursos amb una finalitat més lúdica o comercial que educativa, motiu pel qual s’han de contrastar no solament els autors i l’estil, sinó també el mateix contingut que es transmet perquè s’adeqüi al context educatiu.
• Possibilitats d’interacció. Un recurs interactiu dissenyat adequadament pot resultar molt útil, atesa la seva capacitat de motivació, i fins i tot pot ajudar a comprendre millor determinats tipus de continguts.
• Reusabilitat en funció de la necessitat educativa. Les possibilitats de reutilització o l’adaptació d’un recurs són aspectes importants que cal tenir en compte, ja que permeten una adaptació a les característiques de l’estudiantat.
• Disposició de material de suport. El fet que el personal docent disposi d’una guia per al seu ús facilitarà la seva aplicació des del punt de vista didàctic.
• Qualitat en el disseny instruccional. Tal com es comenta en el capítol referent al disseny de cursos en línia, el disseny dels recursos ha de promoure un enfocament aplicat a l’aprenentatge i no basar-se en simples lectures.
• Promoció o respecte de les diferències. Cal vetllar perquè els recursos no incloguin algun tipus de contingut discriminatori o vexatori (per motius d’edat, gènere, religió, condició sexual o qualsevol altre).
• Aspectes tècnics. Convé reparar en la navegació i usabilitat, la facilitat d’ús, l’accessibilitat i el grau d’actualització.

Pel que fa a la selecció, es recomana prioritzar els recursos que compleixin al màxim d’ítems possible per tal d’assegurar-ne la qualitat.

Recursos educatius en obert

Algunes de les eines presentades anteriorment ja permeten els recursos educatius en obert. També, aquesta cocreació pot anar acompanyada del fet que aquests recursos es puguin compartir a la xarxa mitjançant una llicència de contingut obert (CC).

Això lliga, tant pel que fa a la selecció com a la creació, amb conceptes com ara objecte d’aprenentatge (LO o learning object) o recursos educatius en obert (REO o open educational resources), coneguts a escala internacional, tal com aporta Gross (2011). Per exemple, Senter for IKT i Utdanningen (2018) ofereixen una definició força englobadora dels recursos educatius en obert i en destaquen el seu propòsit essencialment educatiu: «Tot aquell recurs educatiu que està dissenyat per donar accés al coneixement a la comunitat global.» Altres autors aporten definicions més precises i assenyalen la idea d’unitat mínima i independent d’aprenentatge.

Les definicions recullen conceptes com ara accés lliure al coneixement, qualitat, ús freqüent, reutilització, metadades, interactius, multiformat i objectiu educatiu, entre d’altres. Alguns autors opten per atorgar a la definició un sentit més restrictiu i més directament delimitat per criteris de disseny pedagògic, mentre que altres autors es decanten per un significat més lax i inclusiu. La característica més important dels objectes d’aprenentatge rau en la facilitat amb què s’hi pot accedir o es poden generar, distribuir, enriquir i reutilitzar a través de la xarxa, i en la seguretat que atorguen a autors i autores del contingut i a usuaris, mitjançant l’ús de llicències de contingut obert.

Eines per produir els recursos

En el cas que sigui el personal docent qui creï els recursos, actualment hi ha moltes eines que permeten produir continguts en múltiples formats. Tal com explícita Romero (2021), es distingeixen les següents, amb els seus possibles usos educatius:

• Editors d’imatge: Gimp i Photoscape són solucions de llicència lliure per a escriptori. Pxlr i Fotor són una alternativa en línia per a ordinadors i compten amb una aplicació per a mòbils.
• Editors de vídeo: alguns dels més coneguts són Kdenlive, OpenShot o Avidemux, que són programes de codi obert descarregables per ordinador; i Moovly i Animoto, que són editors en línia de pagament i que disposen de diferents modalitats.
• Capturadors de pantalla: són eines molt útils per crear tutorials o demostracions.
• Presentacions multimèdia: aquest tipus d’eines són les més comunes en l’àmbit educatiu per presentar qualsevol contingut. Les plataformes més conegudes, totes elles en línia, són les presentacions de Google, Prezi i Powtoon.
• Infografies: aquest tipus de representació visual de la informació constitueix una forma molt útil de mostrar continguts de manera sintètica. Destaquen Genially (que també permet elaborar presentacions i ludificació), Infogram, Venngage, Canva i Piktochart.
• Creació de còmics: els còmics representen una activitat creativa molt útil perquè l’estudiantat expressi idees i coneixements, de manera que cal destacar algunes eines, com ara Pixton, Storyboard That i MakeBeliefsComix.
• Eines de pòdcast: permeten crear àudios amb contingut temàtic fins i tot en forma de programa de ràdio. D’entre les eines que permeten crear-ne, destaquen Audacity, Vocaroo, Podomatic i Spreaker.
• Creació de webs: existeixen nombroses eines, com ara Google Sites, Wix i Weebly.

A l’hora de seleccionar cal ser selectiu i eficaç. És a dir, convé mostrar només els recursos que s’adeqüin als continguts del curs i aportin contingut de qualitat, assequible i entenedor; atès el nivell i context de l’estudiantat i tenint en compte els paràmetres de la figura següent. El volum de recursos i dels seus continguts s’ha de cenyir a les hores d’estudi conceptualitzades.

Com triar un bon recurs: paràmetres que cal analitzar
Font: elaboració pròpia a partir de Guitert i Romeu (2019)

Bibliografia

Gros, B. (ed.). (2011). Evolució i reptes de l’educació virtual: Construint l’e-learning del segle xxi. Editorial UOC.

Guitert, M. i Romeu, T. (2019). Estrategias para la docencia en línea [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Kurilovas, E., Serikoviene, S. i Vuorikari, R. (2014). Expert centred vs learner centred approach for evaluating quality and reusability of learning objects. Computers in Human Behavior, 30, 526–534.

Romero, M. (2021). Eines i recursos imprescindibles per a la docència no presencial. A A. Sangrà (coord.), Decàleg per a la millora de la docència en línia. Propostes per a educar en contextos presencials discontinus (p. 99–117). Editorial UOC. http://hdl.handle.net/10609/122307

Salmon, G. (2013). E-tivities: The key to active online learning. Routledge.

Senter for IKT i Utdanningen (2018). Quality criteria for digital learning resources [article en línia]. https://www.udir.no/globalassets/filer/tall-og-forskning/rapporter/2012/quality_criteria_dlr-eng.pdf