03 Rol actiu de l’estudiant

Introducció

És una realitat que les tecnologies digitals han penetrat en tots els camps del coneixement. El seu principal propulsor fou internet, que va permetre l’horitzontalització de les comunicacions. Tot i la gran incursió en les nostres vides amb la incorporació gradual de les TIC i els mitjans socials en els ambients educatius, no és res comparable amb la velocitat d’apropiació i ús que els infants i el jovent en fan en el seu dia a dia (Castells, 2001). Hi ha camí per recórrer, en el qual es fa necessari que les TIC continuïn contribuint en la dinamització global dels processos d’ensenyament i aprenentatge en els diferents nivells educatius. I aquesta dinamització comporta comprendre les diferents formes en què el coneixement es pot produir, difondre i integrar.

En aquest sentit, les TIC han canviat la transmissió unidireccional del coneixement per l’intercanvi horitzontal d’informació (Blanco i Amigo, 2016). En l’escenari educatiu que fins fa poc estava centrat en el professor com a transmissor de coneixements estandarditzats i que s’adreça a una massa d’estudiants, deixa de tenir sentit per complet. I és aquí, en aquest escenari, que l’estudiantat és qui ha de prendre un rol actiu i situar-se com a actor central del procés d’aprenentatge.

Però, què volem dir quan ens referim que l’estudiantat pren rol actiu? Doncs que té uns objectius específics que l’interessen; que té accés a la informació quan la necessita; que se sent responsable del que aprèn i ho controla; que viu l’aprenentatge com un procés permanent, continuat i que hi accedeix sempre que ho necessita; és reflexiu i té curiositat per consultar més informació i perquè aquesta esdevingui coneixement. Per exemple, l’aprenentatge per descobriment permet a l’estudiant d’adoptar un rol actiu, amb un protagonisme de qui construeix el seu propi procés d’aprenentatge.

Aquesta situació de canvi rol de l’estudiant comporta, a la vegada, que el docent prengui un rol de facilitador i d’acompanyant que contribueixi a crear les condicions que possibilitin aquest aprenentatge actiu per part de l’estudiantat (Khan et al., 2017). Però del rol del personal docent ens n’ocuparem en una altra secció.

Situant-nos en la recent pandèmia viscuda, especialment amb el dur confinament domiciliari inicial i en la necessitat de seguir un aprenentatge al més regulat possible des de les llars, aquesta situació ens ha fet plenament conscients a tothom, tant a famílies com a centres educatius, docents i estudiants, que les tecnologies digitals esdevenen clau i que la societat en general, i de manera específica la comunitat educativa, ha d’estar empoderada digitalment per fer front a futures situacions de nous confinaments. És així com la realitat viscuda ens ha fet prendre més consciència que els rols d’estudiantat i de docent comporten canvis i transformacions. A nous entorns, noves maneres d’ensenyar i aprendre.

Centrant-nos en el rol de l’estudiant, i l’eix d’aquesta secció, podem evidenciar que ja no és novetat quan parlem que ells i elles han de ser els protagonistes de les seves pròpies històries i de les seves accions formatives. La pandèmia no ho ha portat, però sí que ens ho ha manifestat accelerant una situació que podria haver succeït en un demà no massa llunyà. Cal dir, però, que aquesta actitud proactiva que pren l’estudiant per fer front a l’aprenentatge s’ha de contextualitzar en el marc d’una etapa madurativa concreta, ja que les actituds i predisposicions per un rol actiu van associades a una maduració cognitiva que predisposa l’estudiantat d’una mínima autonomia i control sobre el seu propi procés d’aprenentatge.

En aquest sentit, les reflexions i recomanacions que abordarem en els propers paràgrafs se centraran en les etapes educatives en què podem garantir un mínim nivell maduratiu que predisposa a mostrar una actitud favorable envers l’aprenentatge.

«L’estudiant es caracteritza com el que aprèn i s’implica en el seu propi procés d’aprenentatge pel fet que aprèn a autoregular-se. Les activitats que realitza s’orienten a contextos reals en què es dona importància a les vivències de l’estudiantat en un context d’aprenentatge flexible i divers.» (Ros et al., 2008)

Des de ja fa molt de temps, i sobretot propiciat per l’allau d’informació continua al qual estem sotmesos en la societat digital que ens ha tocat viure, el que és rellevant no és que l’individu retingui memorísticament tota la informació que rep des dels múltiples entorns, espais o ecosistemes; el que esdevé rellevant és el procés d’aprenentatge que fa, cosa que li permet construir el coneixement en interacció amb el seu context familiar, acadèmic, social, cultural, etc. Més que rebre i emmagatzemar la informació, el repte educatiu es troba en el fet que els subjectes aprenguin a cercar, seleccionar i analitzar aquesta informació en les diferents fonts de consulta de què disposen al seu voltant i que siguin selectius amb la tria d’informació que reben i processen, que l’analitzin i l’avaluïn de manera crítica. Així, l’aprenentatge no se centra en el desenvolupament de la capacitat memorística, sinó en els processos d’anàlisi i reflexió contínua, fet que comporta un rol en dinamisme i canvi constants.

Rol de l’estudiantat en línia

Des d’aquesta mirada que hem presentat, i prenent com a referència la trajectòria de l’estudiant que aprèn en línia en què s’exerceix un rol més actiu i participatiu durant el seu procés d’aprenentatge, a diferència d’una formació presencial tradicional, és com abordarem les consideracions següents.

Per concretar aquest rol actiu i participatiu de l’estudiantat, cal dir que l’estudiant que aprèn en línia construeix les seves representacions, forma conceptes i resol problemes, realitza activitats d’aprenentatge amb el suport d’eines i recursos i, sobretot, comparteix coneixement entre els seus col·legues per mitjà de la xarxa aprofitant el potencial que tenen les tecnologies digitals. Aquest estudiant que aprèn en línia esdevé un ciutadà o ciutadana competent digital.

El mateix context no presencial i en línia, basat en una educació centrada en l’ús de les TIC a través de la xarxa, comporta que aquest estudiantat potenciï una sèrie de trets distintius que defineixen aquest rol proactiu (Guitert, 2015):

• Subjecte actiu. L’estudiant que aprèn en línia no desenvolupa un aprenentatge mecànic en el qual adquireix els coneixements de manera receptiva, sinó que esdevé subjecte actiu i protagonista del seu propi procés d’aprenentatge. Si vol progressar i aprendre, ha d’esdevenir proactiu i autònom.
• Iniciativa. L’autonomia de què parlem li fa mostrar interès pel seu aprenentatge traçant el seu camí, el seu itinerari d’aprenentatge, per complir amb els objectius de formació marcats.
• Responsabilitat. En la mesura que l’aprenentatge se centra en l’estudiant, aquest s’ha d’orientar a l’acció en la vida real i s’ha de centrar en l’intercanvi recíproc d’experiències, percepcions i concepcions del món. El discent esdevé el responsable del seu propi aprenentatge, el qual no es limita a un període de la seva vida i no se centralitza únicament en una etapa o moment de l’estudi, sinó que s’amplia a tota la seva existència vital.
• Aprenentatge entre iguals. L’estudiant construeix el seu propi coneixement a partir de recursos d’aprenentatge i de la interacció i la relació que té amb els companys i companyes i amb el personal docent. L’aprenentatge entre iguals (tant de companys com del professor) es fa evident de manera natural, sigui demanant ajuda, col·laborant amb altres, oferint suport al company que ho necessita, creant una bona atmosfera d’aprenentatge, etc.
• Subjecte pensant. L’estudiant esdevé un subjecte que pensa abans d’actuar, que és creador i constructor del seu saber i que practica la memorització comprensiva en contraposició a la memorització mecànica o repetitiva.
• Gestor del temps. L’estudiant organitza i gestiona el seu temps de manera planificada de manera que fa compatible la seva dedicació acadèmica amb les seves obligacions personals, laborals, familiars, etc. En aquest sentit, la decisió es troba a les seves mans, és qui articula els ritmes i els tempos d’estudi i de treball. «Una setmana virtual passa molt de pressa i sobretot si qui la regula és un mateix». Així, desenvolupa estratègies de planificació i control de la seva pròpia activitat d’aprenentatge, que li permet distribuir el seu temps, per tal d’obtenir el màxim aprofitament de l’aprenentatge per mitjà de les TIC.
• Autodisciplina. L’estudiant que aprèn en línia té una capacitat d’esforç, sacrifici, tenacitat, rigor i disciplina més elevada que un estudiant que aprèn de manera tradicional, ja que ha de complir amb les obligacions i reptes que s’ha marcat.
• Entorn tecnològic. Perquè el seu procés formatiu esdevingui exitós, necessita un entorn o plataforma tecnològica per desenvolupar i canalitzar tota la informació, la interacció i la comunicació.
• Flexibilitat. La flexibilitat és un dels pilars de l’educació en línia. La formació es basa en la flexibilitat, de manera que l’estudiant disposa personalitzadament del seu temps sota la seva responsabilitat (es fa compatible l’activitat formativa amb la laboral i personal) i pot accedir a tots els elements del procés educatiu de manera permanent des de qualsevol lloc i en qualsevol moment.
• Autocrítica. Es tracta d’un paper orientat a enfortir la seva anàlisi crítica i reflexiva per raonar, analitzar i argumentar sobre fets i accions que faciliten el seu desenvolupament integral i la generació de coneixement.

En aquest sentit, l’estudiant en línia esdevé un agent actiu del seu propi procés d’aprenentatge i alhora també ho és en altres aspectes de la seva gestió quotidiana, com ara el procediment que ha de fer pel reconeixement d’estudis previs, l’accés al seu expedient acadèmic, els tràmits i serveis que ha de realitzar durant la seva vida acadèmica, etc.

Aquesta experiència d’aprenentatge, que situa l’estudiantat al centre del procés d’aprenentatge, fomenta l’autoconfiança, la determinació enfront de diferents situacions que es va trobant, el fet que sigui independent envers les decisions que va prenent i a evidenciar que l’error, l’equívoc, també forma part de l’aprenentatge i li dona les competències i les habilitats que haurà d’anar aplicant al llarg de la vida. És necessari que se li ofereixi un entorn, uns recursos i unes eines adequades que l’ajudin a aprendre de manera activa i individualitzada, que li permetin experimentar, discutir i compartir, contribuir en grup, construir i progressar, controlar el procés d’aprenentatge i interactuar amb el medi.

L’experiència de ser estudiant en línia posa en joc tots aquests elements que hem assenyalat, de manera que, en síntesi, podem afirmar que l’estudiant en línia ha de:

1. Ser actiu i protagonista. Necessita participar del seu aprenentatge. Ha de passar d’un paper passiu a un rol actiu i dinàmic.
2. Ser responsable. L’estudiantat necessita implicar-se en el seu aprenentatge amb compromís, disciplina i responsabilitat.
3. Ser gestor del procés d’aprenentatge. Necessita el compromís d’iniciar, organitzar i finalitzar en el seu aprenentatge; autogestionar i planificar el seu aprenentatge.
4. Aprendre a aprendre. Necessita l’habilitat, disposició i hàbit de voler aprendre amb fortes dosis de motivació.
5. Aprendre en col·laboració. L’estudiant necessita socialitzar-se, comunicar-se, interaccionar i col·laborar amb el personal docent i resta de companys i companyes.
6. Ser adaptable als canvis. Necessita adaptar-se a l’entorn i al model d’aprenentatge, i viure una experiència d’aprenentatge significativa, flexible i dinàmica. L’estudiant ha de ser flexible i dinàmic.
7. Ser competent digital. Amb un esperit crític en l’ús i l’aplicació de les tecnologies digitals.

L’estudiant en línia
Font: elaboració pròpia

Estudiant competent digital

Ser competent digital comporta saber utilitzar i gestionar la tecnologia, és a dir, no implica només conèixer les eines, sinó també saber fer servir la tecnologia adequada en cada situació en la línia del marc del DigComp 2.2 (Vuorikari et al., 2022). La manera de relacionar-nos, d’accedir a la informació i de comunicar-nos és una realitat que va més enllà del simple ús de la tecnologia i que es converteix en un sistema de relació social, professional i acadèmica.

Això vol dir utilitzar les tecnologies digitals per gestionar la informació, per comunicar-nos i col·laborar, per crear contingut digital, de manera segura i per resoldre problemes.

«Digital competence involves the confident, critical and responsible use of, and engagement with, digital technologies for learning, at work, and for participation in society. It includes information and data literacy, communication and collaboration, media literacy, digital content creation (including programming), safety (including digital well-being and competences related to cybersecurity), intellectual property related questions, problem solving and critical thinking» (Council recommendation of 22 May 2018 on key competences for life-long learning, ST 9009 2018 INIT).

Àrees de competència segons el DigComp 2.2
Font: elaboració pròpia a partir de Vuorikari et al. (2022)

Aquest ús de la tecnologia comporta adquirir una sèrie de competències, que es detallen a continuació:

Model de referència conceptual DigComp 2.2
Font: elaboració pròpia a partir de Vuorikari et al. (2022)

Aquestes àrees competencials a Catalunya es concreten en:

Mapa de competències digitals
Font: http://mapa-competencies-digitals.uoc.edu/

Davant d’una digitalització imparable, cal formar-se per ser competent digital, ja que estem davant d’una nova cultura que suposa noves formes de veure i entendre el món que ens envol­ta, que ofereix nous sistemes de comunicació interpersonal que es troben a l’abast de tothom, que proporciona mitjans per viatjar amb rapidesa a qualsevol lloc i que permet que, amb dispositius alta­ment tecnificats, puguem treure el màxim partit i rendiment al nostre estudi i treball.

Aquesta nova cultura digital, que presenta nous valors i normes de comportament, promou una nova manera de pensar. Ser com­petent digital, per tant, representa formar-se de manera contínua, no solament per les exigències deri­vades dels canvis laborals que es produeixen, sinó també per estar al dia en els mateixos entorns domès­tics o d’oci.

Bibliografia

Blanco, A. V. i Amigo, J. C. (2016). El rol del docente en la era digital. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 30(2), 103–114.

Castells, M. (2001). Internet y la sociedad red. La Factoría, 14(15), 1–13.

Castro, M. D. B. i Tumibay, G. M. (2021). A literature review: Efficacy of online learning courses for higher education institution using meta-analysis. Education and Information Technologies, 26, 1367–1385. https://doi.org/10.1007/s10639-019-10027-z

Guitert, M. (coord). (2015). El docente en línea. Aprender colaborando en la red. Editorial UOC.

Khan, A., Egbue, O., Palkie, B. i Madden, J. (2017). Active learning: Engaging students to maximize learning in an online course. Electronic Journal of e-Learning, 15(2), 107–115.

Ros, R., Alfageme, M. i Vallejo, M. (2008). Enfoques de enseñanza en un centro de primaria: Cambio o continuidad. II Jornadas de los Máster en Investigación e Innovación en Educación Infantil y Educación Primaria. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Murcia.

The Council of the European Union. (2018). Council recommendation of 22 May 2018 on key competences for lifelong learning (Text with EEA relevance), Official Journal of the European Union. 2018/C 189/01. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/PDF/?uri=CELEX:32018H0604(01)

Vuorikari, R., Kluzer, S. i Punie, Y. (2022). DigComp 2.2: The digital competence framework for citizens. With new examples of knowledge, skills and attitudes. Publications Office of the European Union. https://data.europa.eu/doi/10.2760/115376